Estem acostumats a veure el nostre entorn amb ulls i eines occidentals. Quan mirem al cel ben estrellat, identifiquem les constel·lacions i les àrees del firmament que hem heretat de l'antiga cultura grega i romana, amb els seus noms, mites i històries.
Però el món és més antic i hi ha altres astronomies, que ja sigui pel seu aïllament, (maia, azteca, xinesa ...), o pel seu oblid o antiguitat, (babilònica, egípcia, ...), són completament desconegudes i radicalment diferents.
En particular, l'astronomia xinesa és realment fascinant. Podríem dir que és l'astronomia més antiga documentada (1300 a.C.), es conserven anotacions sobre supernoves, cometes, eclipsis i altres fenòmens. Es té constància que les seves observacions es duien a terme d'una manera regular i per tot el territori que tenien a l'abast.
Sense el perjudici de la perfecció del Cel que promulgava Aristòtil i la Inquisició, els astrònoms xinesos no tenien el risc de morir a la foguera quan parlaven de la imperfecció del Sol observant les seves taques, tot i que potser algun va perdre el cap amb una mala predicció d'un eclipsi.
La visió que tenien el xinesos del cel i les constel·lacions era completament diferent, exceptuant unes poques formes amb les quals van coincidir, per exemple la Ossa Major. Però d'això ja en parlarem en una propera entrada.
Us deixem amb un vídeo de 4 minuts, emès ja fa un temps per la Televisió de Catalunya, al programa Nostra Nau:
Fins a la propera !
Però el món és més antic i hi ha altres astronomies, que ja sigui pel seu aïllament, (maia, azteca, xinesa ...), o pel seu oblid o antiguitat, (babilònica, egípcia, ...), són completament desconegudes i radicalment diferents.
En particular, l'astronomia xinesa és realment fascinant. Podríem dir que és l'astronomia més antiga documentada (1300 a.C.), es conserven anotacions sobre supernoves, cometes, eclipsis i altres fenòmens. Es té constància que les seves observacions es duien a terme d'una manera regular i per tot el territori que tenien a l'abast.
Sense el perjudici de la perfecció del Cel que promulgava Aristòtil i la Inquisició, els astrònoms xinesos no tenien el risc de morir a la foguera quan parlaven de la imperfecció del Sol observant les seves taques, tot i que potser algun va perdre el cap amb una mala predicció d'un eclipsi.
La visió que tenien el xinesos del cel i les constel·lacions era completament diferent, exceptuant unes poques formes amb les quals van coincidir, per exemple la Ossa Major. Però d'això ja en parlarem en una propera entrada.
Us deixem amb un vídeo de 4 minuts, emès ja fa un temps per la Televisió de Catalunya, al programa Nostra Nau:
Fins a la propera !
Font:
nostra nau
ASTRONOMÍA EN LA ANTIGUA CHINA (Francesc Dalmases Marquina)
